Hola colla,
Si em permeteu la comparació, per mi els castells son com
monstres mitològics, a mida que els anem construint els anem despertant. És com
si tots plegats units en aquestes construccions conjuréssim la seva invocació,
però un cop invocats es rebel·len i lluiten amb nosaltres, el seu esperit
salvatge no accepta cap control, si
aconseguim descarregar el castell la bèstia està controlada, si fem llenya ens
ha guanyat.
Quan veig els nostres castellers Encantats de Begues
defensant els castells els imagino lluitant amb la bèstia, la pinya bloqueja
amb força les potes per que no es bellugui , el troc envolta el llarg coll per
controlar-ne el moviment i la canalla precisa i coordinada li posa la corretja
per poder-la dominar. L’aleta m’indica que ho hem aconseguit, però alerta, fins
que no descarreguem encara ens pot vèncer, hem de desmuntar el castell sense
caure i així podrem controlar-la, de manera que després tots a terra, aixecant
els punys, la puguem enviar de retorn al seu origen.
Des de que hem començat, Els Encantats ja hem dominat alguns
d’aquest monstres, el p4 el vàrem dominar aviat, el 3d6 ens va donar més feina
però ja és nostre, el 4d6 creiem que el tenim però sovint ens guanya, el 3d6a
era el més gros que hem sotmès fins ara, però n’hi havia una que es resistia
especialment, el 2d6. El vàrem intentar lligar curt a la Festa Major , però no
es va deixar, li hem estat prenent mides des de fa temps i per fi aquest
diumenge l’hem fet nostre, va estar lluitant fins el final però no ho va
aconseguir, tots plegats, units, vàrem domar la bèstia indomable.
Felicitats colla !!!
Us atreviu amb monstres més grans?
Fem colla, Fem pinya, Fem poble
