Dissabte 14-juny a la Barceloneta es presentava una actuació sota mínims, molts compromisos de final de curs impedien que famílies senceres no poguessin venir, però hi havíem d’anar, hem d’intentar consolidar aquesta actuació per que comptin amb nosaltres cada any, tot i que hem demanat que la propera temporada ho intentin moure a un diumenge o si més no a dissabte tarda.
El plantejament era fer, just, un 3d6 i un 3d6a , amb ajuda a la pinya de les altres colles, però per el 4d6 no hi havia prou verds, fins i tot vàrem haver d’assajar una agulla nova per que els habituals d’aquesta posició no podien venir. Quedava la tercera ronda, quin castell farem. Dels dos nous que estem assajant, el 2d6 i el p5, el que havíem aconseguit més cops net era el pilar de 5. Vam parlar amb els castellers que l’havien de fer i van estar d’acord, assagem-lo aquests darrers dies i portem-lo a plaça. Quin millor moment, amb la pinya i l’assessorament dels experts padrins.
Comença l’actuació, tirem el 3d6a, comença bé, però a terços s’obre , els dosos col·locats però patin, hi havia massa peces noves en aquest castell com per forçar una aleta, el desmuntem. Segona ronda 3d6, bones formes, parat, però l’acotxadora nova s’encalla a terços, es converteix per ella en un mur que no pot escalar, el temps passa, la calor apreta i de sobte la terç es deixa anar del braç dret i ajuda a la petita a pujar, tots vam quedar bocabadats, com va dir un amic de la colla de Barcelona, “sempre heu de posar un punt d’èpica en els castells....” , 3d6 descarregat amb èxit . Tercera ronda, el pilar de 5 havia aixecat polèmica dins dels Encantats, uns ho veien massa arriscat, per altres el millor dia per provar-ho i cal prendre una decisió, el fem. Tot i que sense pinya ja ho havíem aconseguit a l’assaig, sobre la pinya les sensacions son diferents, l’enxaneta ja tenia el genoll col·locat només faltava un pas, però va fer llenya, ens cal més gent als assajos per poder-ho treballar amb pinya, per sort ningú va prendre mal.
Com no podia ser d’una altre manera, com a cap de colla assumeixo tota la responsabilitat, cal prendre decisions i vaig creure que aquesta era la més adient. Espero que tot el que vàrem aprendre, els consells que vàrem rebre i les ganes que tenim d’aconseguir-ho facin que el 26-Juliol, Begues pugui gaudir del primer pilar de 5 de l’historia dels Encantats, juntament amb una actuació complerta de 6 que de ben segur celebrarem amb les colles padrines convidades, Castelldefels i Barcelona, us hi esperem a tots. Des d’ara i fins aleshores, per vacances, deixo la part tècnica en mans del Sots Cap de Colla, Jordi Montaña (Toti).